3ª biennal europea de paisaje de barcelona

valencia_2005
proyecto expositivo_javier rivera, gonzalo fayos y marga zorrilla
productores_coac, etsabarcelona, etsavallés, upc y  observatori del paisatge
organizadores_ctav y arquitectespelpaisatge



La sala amb la que ens trobarem quan l’agrupació d’arquitectes pel paisatge ens va proposar muntar l’exposició de la III biennal de Paisatge de Barcelona és menuda, fosca i amb un terra de marbre poc adient per a segons quines exposicions. L’exposició es composava de 3 videoprojeccions que mostraven un munt de projectes presentats a l’última edició del premi Rosa Barba.

El primer que ens plantejarem és que no podíem exposar uns paisatges meravellosos sense tindre un paisatge propi, el paisatge necessàriament haviem de mostrar-lo des d’un altre paisatge. A més, aquest havia de crear-se només amb natura.

Triarem les fulles seques i els tamborets de cartró reciclat. Ens permetien crear una catifa que olorava i produïa sorolls cada cop que la trepitjaven. I a més tenia la qualitat imprescindible de canviar amb el pas del temps. Les fulles es movien, s’amuntonaven i es trituraven amb el pas de la gent i l’obertura de les portes. Els tamborets abandonaven la seua posició ordenada per altres més còmodes, repartits per tota la sala. 30 bosses de fem de jardí, 20 tamborets de cartró desmuntables i 2 pots de pintura van ser tot el material emprat.


...(la tierra) es alfombra por un lado y por el otro manta, apenas una frontera delgada entre aquellos que la pisan y aquellos que por ella son cubiertos, entre los ejércitos del movimiento y los de la quietud, dos muchedumbres trabadas por un olvido mutuo. Jesús del Campo 


« »